PROCÉS

 

ACTIVITAT 1. (Persones A i B de l’equip)

Planificar un itinerari per a una excursió geològica que, sortint de l'Estació del Figueró (Línia Barcelona a Vic i Puigcerdà), us permeti fer parades que corresponguin a les unitats cronostratigràfiques més importants: http://www.control-q.net/figaro/estrati.htm,   que puguin estudiar-se als voltants.

Observeu el context geològic en:

http://www.control-q.net/figaro/contexte.htm 

A partir del Google Earth: Introduïu en la casella VOLAR A, la paraula: Montmany.

Es recomana aquesta opció ja que us permetrà obtenir diferents mapes fotogràfics del itinerari

 

ACTIVITAT 2. (Persones A i B)

Per això haureu de consultar el quadre dels temps geològics http://www.igc.cat/web/es/mapageol_taulatemps.html  i el mapa base (busqueu-lo en: http://maps.google.com/maps ).

Un itinerari complet el trobareu a: http://www.control-q.net/figaro/. Comparant la informació topogràfica i viaria i la geològica, heu de decidir quin camí o carretera és el més convenient per poder estudiar el màxim d'unitats en un temps mínim. Feu una previsió del temps necessari en cada parada en relació amb la feina a fer i la distància a recórrer. Feu una previsió de la durada màxima de la sortida. Captureu una imatge del mapa que trobareu en:

http://www.control-q.net/figaro/mapa.htm

 Editeu-la i modifique-la, tot marcant amb indicacions numèriques la possible situació de les parades però començant l'itinerari des de l'estació de RENFE del Figueró. Teniu present que l'última parada ha de correspondre al Muschelkalk mitjà (M2) i d'aquesta s'ha de tornar al poble per la mateixa carretera.

Ara planifiqueu el vostre itinerari utilitzant les imatges obtingudes de Google Earth.

Primer s’ha d’obtenir una imatge general de l’itinerari. S’ha de partir de l’estació del ferrocarril fins arribar als terrenys del Muschelkalk mitjà (M2) seguint la carretera local, recordant que s’ha de tornar al poble per la mateixa carretera.

Comparant amb el mapa de l’itinerari obtingut abans, senyaleu les parades que creieu convenients amb l’eina  AÑADIR MARCA DE POSICIÓN, escriviu un breu descripció de cada punt.

Després podreu obtenir diversos mapes fotogràfics més detallats treballant a major escala.

Deseu totes les imatges i després inseriu-les en documents de word. Anomeneu i deseu tots aquests documents i tindreu una planificació amb mapes per trams.

Una vegada feta la sortida al camp podrem carregar les dades obtingudes amb el receptor GPS a Google Earth i així podrem valorar la precisió de la nostra previsió inicial.

 

ACTIVITAT 2 B. (Persones A i B). Opcional, depèn de la disponibilitat de receptor GPS i del programari adequat, tipus Ozie explorer, Topo España, Garmin Map Source, etc.

Fent servir el mapa digital “Cingles de Bertí” d'editorial Alpina i el programa oziexplorer, marqueu les parades que tingueu previstes com waypoints. Marqueu també els punts quilomètrics de la carretera com a referència pel dia de l’excursió. Deseu l’arxiu com a gpx i envieu-lo al receptor GPS.

Deseu el mapa així obtingut i imprimiu una còpia per vosaltres.

Recordeu que, en fer la sortida podreu comparar els punts de parada real amb els que heu previst. Podreu marcar els waypoints (fites) sobre el terreny amb el receptor GPS i obtenir un mapa que us indiqui la precisió de la vostra previsió personal.

 

ACTIVITAT 3.(Persona B de l’equip)

Feu un llistat detallat de tots els materials que hauríeu de portar a la sortida incloent menjar, beguda, roba etc. en funció de l'època de l'any. Per això haureu de consultar les dades meteorològiques de previsió de la zona (Vallès Oriental, Osona), variant les necessitats en funció de l'època de l'any, topografia, tipus de vies a recórrer etc: 

 http://www.meteocat.net/

 ACTIVITAT 4. (Persona A de l’equip)

A continuació, heu de dissenyar una petita bateria d'observacions i proves de camp que ens permetin (dintre dels materials possibles en aquest itinerari, veure estratigrafia). http://www.control-q.net/figaro/estrati.htm).

a) distingir entre una roca no estratificada i una roca estratificada.

b) distingir entre una roca carbonatada i una no carbonatada.

c) distingir entre una argila i una limolita

d) distingir entre una argila i una marga.

e) distingir entre una calcària i una dolomia.

f) detectar la presència de quars.

g) detectar la presència de guix.

 Consulteu el següent document: 

http://www.xtec.es/serveis/cda/a8903085/Roques%20sedimentaries_eso.PDF

 

ACTIVITAT 5. (Persones A i B)

En funció de la informació que trobeu en Internet (enllaços anteriors, fonamentalment el mapa geològic) i altres fonts, feu la previsió del que es podria observar en cada parada del vostre itinerari. 

 

ACTIVITAT 6. (Persona A)

Feu un quadre resum del possible itinerari que inclogui una imatge de les diferents parades/unitats: enllaceu amb: 

Banc d'imatges 1: Paleozoic.

Banc d'imatges 2: Buntsandstein.

Banc d'imatges 3: Muschelkalk inferior (M1)

Banc d'imatges 4: Muschelkalk mitjà (M2)

i cerqueu les proves de camp d’aplicació per identificar materials i estructures. Us proposo un model semblant a aquest:

Unitat Cronostrati-gràfica

Parades (ref. mapa)

Tipus de roques

estructures observables

Proves a fer

Resultats previstos

Fotografia orientativa. (persona B)

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest quadre podria constituir la base d’un mural de dimensions estàndards en cartolina. 

 

ACTIVITAT  7. (Persona B)

Busqueu a Internet dades de la Historia geològica de Catalunya i apliqueu-les a aquest itinerari. Indiqueu els canvis climàtics, geogràfics i de fauna i flora que s’haurien produït. 
http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/

ACTIVITAT 8. (Persones A i B)

Abans d'escriure la memòria del que heu fet, consulteu la fotografia i el tall geològic en:

TALL GEOLÒGIC

 És molt important que en la síntesi de la vostra feina hi figuri una interpretació i reconstrucció històrica coherent amb aquest perfil.

Anar a  AVALUACIÓ