GUIA DIDÀCTICA

A patir del curs telemàtic: WebQuest: una metodologia per treballar amb Internet a l'aula de Sebastià Capella i Carme Barba:

http://weib.caib.es/Formacio/distancia/Material/webquest/webquest_html/index.htm

El paper del professor durant el desenvolupament d’una WebQuest ha de ser sobretot el de:

  • Conductor
  • Dinamitzador
  • Facilitador
  • Orientador
  • Reorientador
  • Guia
  • Creador d’entorns d’aprenentatge òptims
  • etc.

Per organitzar els grups de la manera més adient i per garantir que els debats no s’apartin del tema principal també s’ha de:

  • Garantir la participació de tot l’alumnat.
  • Adaptar les activitats del procés, si cal, tenint en compte la composició de cada grup de treball.
  • Posar pau en cas de conflicte.
  • Fer reflexionar sobre l’actitud, els procediments i els resultats aconseguits.
  • Garantir que el producte surti de l’aula i repercuteixi en la comunitat escolar, familiar.
  • Que arribi als destinataris, responsables polítics o socials segons el tema.
  • Que sigui conegut per altres educadors i centres...

Les característiques de treball de síntesi d’aquest projecte, fan aconsellable la seva planificació per l’ultim trimestre del curs, quan els alumnes han d’haver assolit suficientment els objectius més generals del curs. Encara que, la durada total del procés seria adaptable a les característiques de l’alumnat, podriem assignar un mínim de sis sessions d’aula d’informàtica d’una hora cadascuna per necessitats horàries del centre. A més, el procés d’exposició i avaluació de la feina feta, podria comportar (suposant un grup de setze alumnes) de dues a tres sessions més (comptant una exposició de quinze minuts com a màxim).

La sortida  comportaria una jornada lectiva sencera. En ella se suposa una autonomia màxima dels alumnes per comprovar tot allò que hagin investigat prèviament amb la WebQuest. Si els objectius del projecte han estat assolits, el paper del professor seria de simple supervisió, coordinació i assessorament.

Posteriorment a la sortida fora bo dedicar un mínim d’una sessió a la síntesi final de tot el procés i a facilitar als alumnes la informació necessària per continuar investigant sobre el tema o buscar noves aplicacions.

Per tant, la durada total estaria al voltant de 10 a 11 sessions més la jornada de sortida al camp.

Quant a la pròpia feina dels alumnes en les sessions d’aula d’informàtica, el professor podrà adaptar-la a les necessitats concretes per garantir un treball col·laboratiu eficaç, canviant l’organització dels equips, els rols dels diferents alumnes etc., si és necessari.

  • Els coneixements mínims sobre el tema que els alumnes haurien de tenir serien els que s’haurien adquirit durant el curs. Pel que fa a l’experiència i les destreses relatives a les TIC, els mínims serien les capacitats de:
  • Navegar per internet.
  • Fer servir el cercadors més habituals.
  • Saber capturar i editar pantalles, textos, dibuixos etc.
  • Saber crear, editar i modificar imatges amb els programes accessoris del sistema operatiu.
  • Saber preparar una presentació amb el programari disponible[1]:.

Quant el maquinari i el programari, seran els disponibles a les aules d’informàtica del centre i en el cas de la exposició oral a les aules dotades de suport per fer presentacions: canó de projecció, pantalla, ordinador, etc.

El tipus de treball final  s’ha detallat en l’apartat de TASCA  i consisteix en el lliurament de:

Un mural

Una memòria escrita

I en la realització  d’una presentació  per a la classe en format power point o semblant.

En l’apartat d’avaluació es detallen els criteris de qualificació de cada feina mitjançant rúbriques.

També entra en la qualificació final l’autoavaluació dels alumnes.

Els percentatges de la nota final que representen els diversos apartats són:

Mural, 25 %

Memòria, 35 %

Exposició, 20 %

Procés d’aprenentatge a l’aula, 15 %

Autoavaluació, 5 %

L’avaluació del mural i la memòria seran idèntiques per als dos membres de cada grup mentre que en l'exposició, el procés d’aprenentatge i en  l'autoavaluació la nota serà individual si s’escau.

Els materials de suport poden trobar-se actualment en Internet encara que es recomanable fer-se amb un materials impresos com:

Álvarez,A. Briansó, J.L, Obrador. A. Itinerario Geológico Figaró. ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1983

Gallemí i Paulet, Jaume. Geologia pas a pas. Publicacions de la Abadia de Montserrat.1981.

Es molt interessant la consulta de les pàgines:

Llegir la muntanya. Sortida d’observació Geològica als Cingles de Bertí: http://www.control-q.net/figaro/

La Taula dels Temps Geològics:   http://www.igc.cat/web/es/mapageol_taulatemps.html 

Domingo i Rigol, Francesc. Castillo i Valero, Carles. Alegret i Hernández, Francesc. 18 Camp d’Aprenentatge Can Santoi. Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació. Camp d’Aprenentatge Can Santoi. Edició: gener 2005

 

http://www.xtec.es/cda-cansantoi

http://www.xtec.es/serveis/cda/a8903085/Roques%20sedimentaries_eso.PDF

 nlinan@xtec.cat   Formació de Catalunya :

http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/

Totes elles incloses en els enllaços del apartat PROCÉS de la WebQuest.

Creada el 22 de gener de 2008

Darrera actualització: 20 d'octubre de 2013.

Feta seguint el curs: Didàctica i creació de WebQuest de Carme Barba i Sebastià Capella. ICE la Universitat Autònoma de Barcelona. Curs 2007-2008.

 Us agrairé molt qualsevol aportació o correcció:

 FDEMURGA@gmail.com 

Veure article presentat al XII Congrés Internacional de Teoria de l'Educació de 2011:

www.cite2011.com/Comunicaciones/TIC/001.pdf

 


 


 


 

 

 


[1]  veure la pàgina de l’XTEC relativa a les eines de suport: http://jasper.xtec.cat:7451/cdweb/CDpaquet.auto_g?idCD=actual_matform&idTipusElement=eina&idElement=null&codiAny=null&des=undefined

 


Torna al començament:  WEBQUEST ITINERARI GEOLÒGIC VIRTUAL